Com habitar quan no es té habitatge : una casa no és una llar : processos de llarificació de la casa

Abstract

Un habitatge està configurat per dos discursos superposats: el discurs de l’habitabilitat i el discurs de la domesticitat. El primer, té a veure amb les condicions físiques de l’espai, i el segon, amb el conjunt de relacions simbòliques que es creen entre el subjecte i aquest espai. El primer, possibilita cases i el segon, crea llars. A partir d’aquesta distinció, el treball proposa una mirada 360º sobre l’habitatge i l’acció d’habitar. L’estudi i l’anàlisi del problema del sensellarisme a Barcelona permet emmarcar un àmbit d’actuació concret a partir del qual, veure la capacitat que té el disseny d’operar en cada un dels àmbits que componen la vivenda. Un cop detectada la relació de desigualtat amb que es planteja l’habitabilitat de la domesticitat, la tasca del treball serà proposar tres eines metodològiques que operin des de la domesticitat, amb l’objectiu de reivindicar la seva importància en el disseny d’espais domèstics.

Una vivienda esta compuesta por dos discursos superpuestos: el discurso de la habitabilidad y el discurso de la domesticidad. El primero, está relacionado con las condiciones físicas del espacio, y el segundo, con el conjunto de relaciones simbólicas que es crean entre el sujeto y este espacio. El primero, posibilita casas y el segundo, crea hogares. Partiendo de esta diferenciación de conceptos, el trabajo propone una mirada 360º sobre la vivienda i la acción de habitar. El estudio y el análisis del problema del sinhogarismo en Barcelona permite enmarcar un ámbito concreto de actuación a partir del cual, ver la capacidad que tiene el diseño de operar en cada uno de los ámbitos que componen la vivienda. Una vez detectada la relación de desigualdad con la que se plantea la habitabilidad de la domesticidad, el cometido del trabajo será proponer tres herramientas metodológicas que operen des de la domesticidad, con el objetivo de reivindicar su importancia en el diseño de espacios domésticos.

A dwelling consists of two overlapping discourses: the discourse of habitability and the discourse of domesticity. The first one, is based on the physical conditions of the space, whereas the second one, is focused on the symbolic relations which are created between the subject and the space. The first one, enables houses whereas the second one, creates homes. Based on the distinction of these concepts, the project offers a 360º insight of the dwelling and the action of inhabiting it. The analysis of the homelessness problem in Barcelona, allows to establish a specific field of action, from which it is possible to observe the capability of the design to operate in each area that compounds a dwelling. Once the unequal relationship that exists between habitability and domesticity is detected, the task of this project will be to propose three methodological tools that operate from domesticity, with the purpose of defending its importance whitin the design of domestic spaces.