Vida i oblit : instal·lació per rememorar la vida

Abstract

Vida i Oblit és una instal·lació efímera que vol presentar la por a ser oblidat com un camí per prendre consciència d’un mateix, mitjançant un recorregut experiencial per rememorar la vida on espai i usuari es retroalimenten. El projecte visibilitza el jo més pur a través d’un trajecte compost per quatre fases: EL NO-RES, on l’usuari percep una connexió principalment mental; EL BOSC, una sala hipòstila on el cos va prenent importància; EL JO, el retrobament de la ment amb el cos; i EL, QUÈ?, un espai de transició per tornar a la realitat. L’experiència viscuda a la instal·lació pretén descobrir nous punts de vista de la mort i estimular una conscienciació social que aporti reflexió i naturalització al tema. És a dir, que convidi a veure la mort com una vivència més.

“Vida i Oblit” es una instalación efímera que quiere presentar el miedo a ser olvidado como un camino para tomar consciencia de uno mismo, mediante un recorrido experiencial para rememorar la vida donde espacio y usuario se retroalimentan. El proyecto busca hacer visible el yo más puro a través de un trayecto compuesto por cuatro fases: EL NO-RES, donde el usuario percibe una conexión principalmente mental; EL BOSC, una sala hipóstila donde el cuerpo va tomando importancia; EL JO, el reencuentro de la mente con el cuerpo; y EL, QUÈ?, un espacio de transición para volver a la realidad. La experiencia vivida en la instalación pretende descubrir nuevos puntos de vista de la muerte y estimular una concienciación social que aporte reflexión y naturalización al tema. Es decir, que invite a ver la muerte como una vivencia más.

“Vida i Oblit” is an ephemeral installation that aims to present the fear of being forgotten as a way to become aware of oneself, through an experiential journey to commemorate life fusing space and user into each other. The project seeks to make your purest self visible through a journey consisting of four phases: EL NO-RES, where the user perceives a mainly mental connection; EL BOSC, a hypostyle room where the body takes the main role; EL JO, the reunion of the mind with the body; and EL, QUÈ?, a transition space to return to reality. The living experience inside the installation discovers new points of view of death and stimulates a social awareness that reflects and naturalizes the subject. In other words, to see death as just another experience.