EINA Bosc: apunts programàtics

Abstract

Com si es tractés d’un designi, tornem on EINA va començar. Amb la mateixa il·lusió amb què es va fundar a la torre Dolcet, ara ens proposem habitar la torre de Bosc, a pocs metres de distància. EINA es renova i s’amplia seguint l’esperit institucional i una manera d’entendre l’art i el disseny com un pensar i un fer crítics, lleugers i compromesos, capaços de formular i resoldre estèticament les necessitats i els desafiaments que plantegen els temps actuals. EINA necessitava espai i la fortuna ens ha donat aquest magnífic edifici que, s’ha dit amb encert, té ànima EINA. Per la proximitat amb Dolcet i amb Sentmenat, per la ubicació al peu de Vallvidrera i al capdamunt de Sarrià, entre la ciutat i el bosc de Collserola. Per la història de l’edifici i per la seva configuració, amb la torre i el cosidor al voltant del gran pati. Per la relació amb el barri. Per tot i per alguna cosa inefable que se sent només entrar-hi que és, al cap i a la fi, el que distingeix EINA i la seva comunitat. El 1967, quan EINA es va fundar, es tractava de recuperar una cultura arrabassada per la dictadura franquista i de liderar un projecte pedagògic en la tradició de la Bauhaus i de l’Escola d’Ulm. L’escola es va constituir en un referent de la modernitat i del pensament crític sobre les humanitats, les arts i el disseny. Ara es tracta de reafirmar la nostra identitat i de reivindicar aquella posició de referència. El nou edifici de Bosc ha de catalitzar el procés de refundació que s’ha posat en marxa i ha de ser la materialització dels valors de transversalitat, performativitat, manualitat, transformació digital, inclusivitat i diversitat. En part per això s’hi ha fet una intervenció bàsica i s’ha pensat en la renovació com un procés participatiu de professors i alumnes de l’escola. L’edifici de Bosc ha de representar, en ell mateix i en les activitats que s’hi duran a terme, la nova manera de pensar les idees del disseny i de l’art, del seu aprenentatge i la seva pràctica. Ha arribat el moment de tornar a pensar per què som el que som i com hem de respondre al món en què vivim. L’emergència climàtica, la sostenibilitat i l’economia circular, la justícia de gènere, la salut, la ciutat i la mobilitat són problemes que hem d’abordar creativament. Disposem de les eines: hem posat en marxa Eina Idea, un àmbit de pensament estratègic, d’acceleració d’idees i una plataforma de programació. I hem constituït EINA Obra, un projecte que promourà relacions tàctiques entre EINA, les empreses i la societat. I ara disposem del nou espai de Bosc, que ens ha de permetre desenvolupar tota aquesta activitat en condicions òptimes. Però hem d’insistir en la renovació en les pedagogies i hem d’assolir l’excel·lència en la docència, la recerca i la realització tècnica. Hem de tenir una perspectiva global i, alhora, propera, local i immediata. Hem de reforçar la nostra presència en els circuits internacionals i liderar el diàleg amb la ciutat i les seves institucions culturals i d’investigació tant en les arts com en les ciències i les noves tecnologies. Els que formem EINA estem compromesos a fer-la millor, a situar l’escola com un centre democràtic, compromès amb pedagogies, investigació i pràctiques d’intenció transformadora, impulsades per la responsabilitat social i ambiental, el pensament crític i l’estudi indisciplinat i disruptiu.